>> EXPERIÈNCIES

En aquest apartat anirem explicant anècdotes de les estades a Wukro convivint amb l'Ángel Olaran, els altres Abbas (pares) i les persones que hem conegut. D'aquesta manera tindreu una idea de com és la gent que formen part del programa que la nostra organització promou i així sabreu a qui ajudeu amb nom inclòs.

1. Les germanes Letish i Neguisti
LLIÇONS D'HOSPITALITAT

Als 2 dies d'estar a la Missió de St. Mary's a Wukro i ja havent conegut els germans Sammuel i Haftem (ja us explicaré més endavant...). Esperava cada dia que arribés les 6 de la tarda per a poder plegar de revisar el equips informàtics i anar al pati de la Missió. -Cada dia a partir de les 5 de la tarda i fins a les 7, el pati de la missió s'omple de gom a gom de nens a qui l'Abba Malaku ajuda a les seves families- . Aquella tarda saltant a corda amb la canalla hem va venir a conèixer la Neguisti.

Ella és una nena d'uns 7 anys amb el cabell rapat tipus militar, somrient, extrovertida i que no para quieta ni un segon.
Hem va demanar si volia saltar junt amb ella a corda, no m'hi vaig poder negar ja que la rialla amb que m'ho va demanar són d'aquelles sinceres, d'aquelles que surten de dins. Saltant els 2 a corda -ella amb una gràcia esplèndida jo amb una mica més de feina- aquella nena demostrava una gran felicitat, com si a algun nen d'aquí a Mollerussa li hagués regalat una Playstation, però ella només disfrutava de la meva companyia amb els meus salts poc rítmics.

Hem va convidar a anar a casa seva.

A l'arribar a aquella casa d'uns 5 metres quadrats ja m'esperava la seva mare Askwall, una veïna i la seva quitxalla, vaig treure uns plàtans i pa que havia comprat al mercat per a portar com a detall i aquella gent semblava que feien festa major, cantaven, ballaven, reien... fins i tot van mudar als nens ja que deien que hi havia una visita important. Van fer cafè i palometes alhora que m'oferien els plàtans i el pa que jo havia portat.

De ben segur que aquelles famílies devien tenir ben poca cosa per sopar però el que els vaig portar volien que m'ho mengés tot jo, els vaig tenir que dir que si no menjaven marxaria.

Aquella escena era fantàstica!, tots menjant plàtans, palometes i la Neguisti cantant i tocant el tambor en una improvisada garrafa buida.

Va ser llavors quan vaig conèixer la Letish, una nena d'uns 4 anys amb uns moviments delicats i a la vegada elegants, d'una gràcia extrema, i al revés que la seva germana Neguisti era més callada i tímida. La Letish m'oferí un reposapeus perquè estigués més còmode sentat i jo em vaig sentir molt agraït per aquell gest tant hospitalari d'una nena tant petita.

Es va fer tard i hem tocava de marxar, aquella bona gent encara hem donen les gràcies ara per la meva visita i tenir una tarda diferent i animada.

Després de sopar a la Missió mentres tornavem a l'oficina a treballar un ratet més amb l'Abba Malaku, li vaig preguntar sobre aquella familia, m'explicà que els va acollir ja feia un temps, que abans d'entrar al programa malvivien a la porta d'una església i que la mare i la petita la Letish tenien SIDA, i que la mare a part era molt dèbil degut a l'enfermetat i no podia treballar...

Aquella nit hem va costar agafar el son, em preguntava si quan tornés a Wukro aquella família que m'havia acollit tant bé encara hi seria tota, si la Letish es podria arribar a fer gran i anar a estudiar i jugar al col·legi tal com ho fa la seva germana Neguisti, i si la mare Askwall duraria prou per veure a les seves filles créixer...

L'endemà a l'hora dels jocs a la Missió la Negusiti hem va portar aquest dibuix que havia fet per a mí!!. Un gran regal!!

David Garsaball

>> POTSER T'INTERESSA...
	"Samarretes Ángel Olaran" Samarretes de diverses talles (XXL, XL, M, S, XS, 8 anys i 6 anys) serigrafiades davant i darrera amb un dibuix realitzat per en Pau un nen de 5 anys